1.Introducció
La institució escolar és una estructura social i política destinada a l'educació. Aquesta ha de tenir sempre una finalitat i una estabilitat. Aquesta finalitat és transmetre els coneixements, educar i afavorir la inserció social o professional d'alumnes i mestres. La institució escolar és una realització pedagògica que es basa en:
- Bases científiques (neurociència, psicologia, sociologia)
- intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar)
- Organització comú ( administració, economia, gestió de personal)
Tot això ho fa amb un sistema de consistència interna i adequació externa dins del context on es realitza.
Cal que tinguem presents:
- aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
- marc de la política i la legislació en una societat
- necessitats generals dels ciutadans
- necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
2.Aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
Les aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX són les que hem treballat en el temari anterior, tot i així les tornaré a explicar per recordar-les. La primera aportació que trobem és la realitzada per Adolphe Ferrière i l'escola Nova.
Adolphe Ferrière va ser pedagog i sociòleg, psicòleg, politicòleg. Fill d’un metge era una persona amb molta cultura. Estava oberta a qualsevol activitat cultural. Era un sistematitzador i divulgador de l’escola nova o escola activa, els 30 punts. Va escriure i publicar:
- L’autonomie des écoliers (1921)
- L’école active (1922)
- La coéducation des sexes (1926)
Tenia certes discrepàncies amb Langevin i Wallon al congrés de Nice al 1932. També escriu sobre assumptes polítics, econòmics i socials. Lleis biogenètiques i desenvolupament humà i social. L’essentiel, introduction au symbolisme universal des religions (1952) on realitza una introspecció. Es va interessar especialment per les primeres escoles noves angleses i va visitar al 1899 l'école des Roches, dins la qual predominaven els nous mètodes actius d'ensenyament. Al 1918 va escriure 30 punts que havia de tenir l'escola nova. Aquest moviment pedagògic va ser molt ampli i només calia complir 15 principis per formar part del nou moviment educatiu. L'escola Nova preconitzava que és situés a la natura ja que aquesta constitueix el medi natural del infant. Introdueix, també, el terme de la coeducació, la pràctica de treballs manuals, cultura del cos, viatges, excursions i campaments, fomenta el treball individual i grupal, entre d'altres.
Seguidament trobem a Decroly i la globalització i centres d'interès.
Ovide Decroly va començar a treballar amb els nens amb dèficit. Era metge, i tractava els nens com a metge però va posar una consulta a casa seva per atendre els nens i va fer una escolarització d’aquestes nens discapacitats mentalment. Decroly deia que l’escola no crea anormals sinó que afavoreix l’exclusió. Parlava de l'escola per a la vida i a través de la vida i del infant per una herència i un impuls de vida. El infant rep una herència cultural. Necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial), a partir de com és el seu cos un nen és més mogut o més tranquil. Comunicar en positiu capacitats dels alumnes ja siguin físiques, de pintura, etc , això provocarà que cada dia ho facin millor. Si no s’observen les diferencies individuals això provoca desorientació en els nens. Parlava d'uns centres d’interès a partir de les necessitats: alimentació, protecció, seguretat, treball/joc. Els autèntics interessos son les necessitats vitals de les persones. Idea de la globalització: el nen veu una realitat global i els professors, de mica en mica, els hi anem classificant les coses en blocs (experimentals, matemàtiques, socials...). Hi ha d’haver rigor de ciència i de consciencia. Els canvis de registres afavoreixen molt els nens, parlar castellà, català...S’ha de mirar observant. El mestre ha d’estimular els alumnes. El següent pas es l’associació, és a dir, introduir la lògica mitjançant les matemàtiques als nens. I el tercer pas és l’expressió, no només en l’escriptura i en l’oralitat sinó també en l’ambient matemàtic, és a dir, saber inventar un problema, per exemple. S’ha d’aprendre de la lectura, els animals, les plantes...S’ha d’entrar en el món simbòlic dels nens, si fan cabanyes preguntar si es pot passar, si estan jugant a restaurant demanar que ens serveixin un plat... Bé, bondat i bellesa, són tres conceptes indispensables per a la pedagogia de Decroly. A més, introdueix el concepte d'educació moral que forma part de l’educació. De gran s’ha d’aprendre a viure amb el mal, amb la dolenteria. I de nens predomina el bé, la bondat i la bellesa. S’ha de saber conviure amb tot perquè sinó entraríem en un estat de bogeria. República escolar, els infants prenen decisions en assemblea.
És important destacar, també, a Maria Montessori i la seva teoria del desenvolupament i maduració de la primera infància a la llar d'infants i al parvulari.
Maria Montessori era doctoressa, metgessa i antropòloga. Va parlar del pla de desenvolupament, immanent (biologisme) bellesa, bondat i veritat... El silenci . Va fer un material estructurat del material com a estímul. Deia que s’havia d’estar al costat del infant quan demana ajuda. Va insistir molt en el tema de la higiene, que s’havien de rentar les mans... Un exemple és el rentar-se les dents, son hàbits que es fan cognitivament. L’aprenentatge quan s’arriba al moment llindar de la maduració, té un moment en el procés evolutiu i cada nen trobarà el seu moment, com per exemple quan comencen a caminar. El moment d’umbral es pot perdre però després costa molt tornar a recuperar el que s’ha perdut. Si als nens no els parlen al període del llindar/umbral després els costarà molt aprendre-ho. Exemple: si no se’ls parla quan son petits i estan en l’edat de començar a parlar no aprendran ja que no tenen l’estimulació suficient per aprendre. Llibres que va escriure: antropologia pedagògica, la descoberta de l’infant. Cal comentar que va basar les seves idees en el respecte cap als nens i en la seva capacitat d'aprendre. Els considerava com l'esperança de l'humanitat. Deia que els coneixements havien de ser percebuts per ells com a conseqüència dels seus propis raonaments. A més, comentava que s'havia de motivar als nens a aprendre amb gust, s'havia de satisfer la seva curiositat i fer que experimentessin el plaer de descobrir idees pròpies.
Un altre personatge pedagògic important va ser Rudolf Steiner i la seva Pedagogia antroposòfica.
Rudolf Steiner Busca una pedagogia pacifista. Va ser el fundador de la antroposofia la qual es basa en tres aspectes: el intel·lectualisme, l’artístic i el disciplinar (educació, estètica, creació artística, relats mítics, simbòlics, màgics, contemplació de la natura). Per entendre millor l'antroposofia utilitzaré aquesta frase de l'autor: “La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hombre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed”. Diu que no hi ha cap pressa per a l'aprenentatge. Classe principal, dues hores, no més. Taller, art, hort... molt joc motriu a la natura.
Un altre concepte del que parla és l’eurítmia que és un instrument musical, rituals interioritzadors, calmosos. Defugen la música enregistrada. Busca la bellesa. Serveix per expressar els estats d'ànims, convertint-se, d'aquesta manera, en un mitjà de comunicació.
Va parlar d'introduir un component espiritual al individualisme. Comparava els pensaments amb els òrgans vitals, és a dir, aquests ens proporcionen sons, gustos, olors, etc i els pensaments són la font dels nostres raonaments. Pel que fa a l'educació, cal destacar que va manifestar un clar posicionament per la independència de l'escola de l'estat. Va desenvolupar la seva pròpia pedagogia anomenada pedagogia Waldorf la qual agrupava els seus pensaments. Existeixen escoles, actualment, amb aquesta pedagogia i es basa en observar el nen en el seu entorn, integrar-se i a partir d'aquí fer que es desenvolupin intel·lectualment. S'ha d'estar present en el desenvolupament del nen, protegir i nodrir el nen durant els seus primers set anys i saber esperar, és a dir, deixar-los créixer i desenvolupar-se correctament.
El penúltim pedagog que tractaré i un dels més importants és Freinet i les seves tècniques de l'escola moderna.
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals. Aquesta es la pedagogia que preval actualment. Introdueix el text lliure(deixava que els nens fessin sols els textos i què els corregissin ja que tenia problemes de veu. Triaven els millors. Els nens participaven ells observaven), llibre de la vida (és un llibre que recull textos i il·lustracions fetes a partir de l'observació de les sortides al camp. Es basa en Decroly: observació, associació i expressió), impremta escolar (la qual va motivar els nens, ja que obtenien ràpidament els textos que redactaven, a més, fomenta el treball col·lectiu), fotografia i cinema (feien usos culturals), ràdio i electròfon, ( amb els quals ensenyaven els nens a analitzar el que deia la ràdio), màquines d'instrucció (permetien el treball autònom dels alumnes), pla de treball setmanal (amb el qual els alumnes fan ús de la seva llibertat per aprendre), correspondència escolar (els nens d'una escola s'escrivien cartes amb nens d'una altra escola, això permet que els nens aprenguin geografia, ja que havien de buscar el lloc on aniria la seva carta, i permet obtenir cultura, ja que aprenen característiques pròpies d'altres comarques), mètodes naturals (s'apliquen a la lectura, a les matemàtiques i al dibuix, amb els qual perfeccionen els seus aprenentatge) i la biblioteca de treball i fitxer de treball individual (on posaven a l'abast dels alumnes llibres per aprendre). Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l'aula que trencaven amb l'escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar Internet... i ja el teníem. Es planteja ser professor de filosofia. Desisteix de fer oposicions per inspecció i es dedica a mestre d'escola. Va utilitzar un sistema d'educació per a la pau perquè no volia que es tornés a produir una guerra. És un moment en què es pensa que l'educació és un medi per salvar el món de qualsevol catàstrofe. Va concretar l'escola moderna. La primera tècnica és induir la impremta (1930) i produir un text lliure. S'ha d'aprendre a escriure de manera natural. Ensenya mitjançant la cultura. És important destacar que va partir de l'Escola activa però no la va seguir fidelment. La seva pedagogia radica en el fet que modifica allò que no funciona, que incorpora nous recursos. Busca el bé dels infants per tal de poder arribar a desenvolupar una bona ciutadania. Manté una posició pacifista. Al mestre li cal actitud investigadora per poder ajudar als alumnes a superar les barreres de l'aprenentatge.
Pel que fa a la meva opinió personal crec que el mètode de Freinet és un dels millors per a l'educació. Moltes de les tècniques que ell va portar a terme encara s'utilitzen i crec que les que no s'utilitzen s'haurien de tornar a portar a terme ja que fomenta el treball en equip, el treball autònom i una manera d'aprendre divertida i entretinguda.
I per acabar, és important destacar el model de les ciutats educadores de Tonucci. Aquesta explicació es troba en aquest portafoli, en el Tema 7 pàgina 8.
3.Marc de la política i la legislació en una societat
A l'inici del segle XIX es va crear una administració educativa que entenia l'educació com un dret inalienable dels infants. Això va passar gràcies a la Revolució Francesa la qual va concebre l'educació com un dret de tots els ciutadans. A més, concebia l'educació com a pública per aquest motiu van començar a nèixer les escoles públiques. Van sorgir llavors tota una sèrie de lleis que ens han portat fins a l'actual sistema educatiu.
- reforma liberal 1857: dirigida a l’església i les classes nobles. Escola dirigida a uns quants. Llei que era innovadora. Volia fer canvis. Demandes democratitzadores. Hi ha molt moviment social i econòmic. Va durar un segle.
- Llei Moyano (1857): aquesta llei aporta l'educació primària. Ha d'arribar a totes les persones. Estudis superiors pensats per a una sola èlit. Hi ha una educació pel poble i una altra per a la èlit. L’església deixa de tenir el monopoli del saber. L'ensenyament no ha d'estar al servei de l’església.
- Reforma 1970: va establir nous procediments de democratització educativa i de la vida nacional, amb lo qual va ampliar la difusió de la cultura. La reforma postula la incorporació en igualtat de condicions, de la educació extraescolar, que no només es complementaria de l’escolar, sinó que equival a ella ja que l’aprenentatge no s’obté únicament a través de les vies escolars tradicionals. Va fer més forts els mecanismes d’actualització del mestre, considerant com a factor primordial l’educació. Afavoreix la investigació i experimentació educativa i estimula en els alumnes una actitud activa durant els seu aprenentatge.
- Llei general d'educació (1975): parteix de la idea de democratitzar l’ensenyament. El ministre considera que l'educació ha de donar resposta a aquesta demanda social. La va fer en Villar. A partir dels 70 entra en vigor la llei Villar (llei general d'educació) és obligatori que tots els nens vagin a escola. Recupera que l'estat és qui té la responsabilitat del sistema educatiu. Incorpora les llengües pròpies dels diversos territoris. La llei Villar introdueix l'educació preescolar. Idea d'assistencialisme. Es pot anar a l'escola a partir dels 4 anys però perquè els nens es distreguin. S'unifica l'educació general als 8 anys. Hi ha dues branques professionalitzadores (als 14 anys):
- FP1 i FP2.
- BUP, COU, Universitat
A la FP anava qui no podia fer ni BUP ni COU (concepte social) però la idea era que anés qui es volia dedicar-se a matèries de formació professional. Va muntar un BUP i un COU molt academicista i molt polivalent. Ensenyament acadèmic, molt transmissor de coneixement. La llei era molt innovadora però la ideologia franquista no va permetre la democratització i no ho va finançar. No tenien recursos. Aquests 2 factors van impedir el desplegament de la llei per tema ideològic i de finançament econòmic. El preescolar està desatès, educació academicista.
- reforma de 1990: LOGSE: intenta canviar estructures. la qual vol trencar amb la
- idea centralista d'apropar-se més al territori. Canvi important que recull conceptes tècnics de la del 70 però és parla d'educació integral. L'educació ja no és transmissió de coneixements, academicista sinó que ha d'abarcar totes els àmbits de desenvolupament de les persones. Comença a tenir molta importància totes les idees i aportacions sobre com aprenen els nens. Els nens s'havien d'escolaritzar. Importa la qualitat de l'educació relacionada amb l'equitat. La qualitat ha d'arribar a tothom. Apareix la idea de la transversalitat (aborden un tema des de diversos punts de vista). La LOGSE dona importància a l'etapa de 0-6 anys per desenvolupar capacitats i valors morals. No és assistencial van a aprendre.
- LOE: és la llei actual. Penja de la LOGSE. No ha suposat canvis estructurals, polítics i socials que va fer la LOGSE. Pretén que els educadors assegurin l'èxit d’educació bàsica. S'ha d'impulsar que els nens entenguin que la formació es dóna al llarg de tota la vida, s'ha d'anar aprenent. L'escola ha d'oferir igualtat d'oportunitats per tal que puguin anul·lar les desigualtats. S'ha de partir de les necessitats. El context i l'entorn s'han d'adaptar a les necessitats. Principis: La qualitat educativa és inseparable de l'equitat: la qualitat ha de ser per a tothom. Adoptar mesures que evitin la segregació de l'alumnat. Garantir l'atenció a la diversitat i les diferències. Transmissió de valors relacionats amb la construcció de la personalitat de l'alumnat. Compensació de les desigualtats socials, econòmiques i culturals de partida. Assegurar èxit de l'alumnat a l'educació bàsica. Millorar la qualitat i resultats fins al 90% taxa titulació obligatòria. Aconseguir que el 85% de la població de 16-22 anys continuï estudis postoblogatoris. Reforçar l'equitat. Importància de l'aprenentatge permanent, preparació per a la ciutadania activa. Igualar despesa PIB.
4.Comunitats d'aprenentatgeLes comunitats d'aprenentatge són un projecte de transformació social i cultural d'un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l'aprenentatge de la parla, mitjançant una educació participativa de la comunitat. Un dels pilars fonamentals de les Comunitats d'Aprenentatge és la col·laboració participativa de família, professorat, voluntaris, alumnes, entre d'altres. L'objectiu és que els nens no estiguin socialment exclosos de la societat d'informació. Aquestes comunitats promouen la superació de les desigualtats socials mitjançant la solidaritat, la participativitat i el diàleg. L'arribada de les TIC ha fet que ens trobem davant d'una situació anomenada escletxa digital. Aquesta es dóna entre les persones que no poden accedir a les TIC i les que sí que poden. El sistema educatiu va promoure la diversitat, adaptant-se a les necessitats dels individus però també a les seves situacions de desavantatge, marginació o exclusió.Les comunitats d'aprenentatge tenen una sèrie d'elements pedagògics els quals són:- el desenvolupament comunitari: la societat ha de participar en aquestes comunitats. Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones implica superar el problema del fracàs escolar i la conflictivitat. S'ha de construir una educació de qualitat. Per aconseguir aquesta qualitat s'ha d'implicar a tots els agents de la comunitat (família, voluntaris, associacions de veïns, entre d'altres). És una escola oberta al barri ja que qualsevol persona de l'entorn proper a l'escola pot participar. Per a la gestió i organització del centre es creen comissions mixtes.
- Centralitat dins el projecte: s'ha de potenciar al màxim l'aprenentatge, que l'alumnat participi en activitats formatives i que s'aprofiti al màxim el temps que es dedica a aquestes activitats. S'han d'integrar a voluntaris per tal que ajudin a aquells nens amb NEE per tal què no quedin fora del ritme de la resta de companys.
- Expectatives positives i optimisme pedagògic: les comunitats d'aprenentatges creen un currículum ambiciós per tal d'arribar a les màximes capacitats d'aprenentatge dels alumnes. Aquest tipus de curriculum rep el nom de currículum de màxims. Aquells nens que presenten alguna NEE o tenen un retard més accentuat se'ls estableix un currículum de la felicitat per a que puguin seguir el ritme de la classe.
- Els grups interactius dins de l'aula: consisteix en organitzar a la classe en petits grups per tal que realitzin tasques de classe sota la supervisió d'una persona adulta. La composició d'aquests grups afavoreix la barreja de nivells.
És important parlar de l'existència de les comunitats d'aprenentatge a Internet ja que és una ajuda per a les diferents comunitats d'aprenentatge. Aquí posen en comú les seves experiències i es poden basar en la d'altres comunitats per tal de millorar la pròpia. Aquest recurs presenta informació bàsica sobre el projecte, les experiències d'èxit, materials (com arxius o recursos que poden ajudar a les comunitats) i la comunicació en xats per tal d'explicar l'experiència o preguntar dubtes.Com a opinió personal m’agradaria comentar que trobo molt important el projecte que impulsen les comunitats d’aprenentatge ja que són inclusives i adeqüen els seus programes als nens amb discapacitats i retards però dins del grup classe ordinari. A més, fan que participin tots els agents de l’entorn proper dels nens que vulguin participar en aquest projecte. Aquesta és una manera d’integrar als nens dins de la societat i d’integrar l’entorn dins de l’escola. Per tant, tots dos es complementen.I per finalitzar aquest punt cal destacar una escola de Santa Coloma de Gramenet que practica aquest projecte. El seu procés es fonamente en les següents fases:- fase 1: sensibilització: quan 90% profe diu que si es comença
- fase 2:decidir si continuem o no. 94% diu que si i 6% d'abstencions
- fase 3: somni, la fase més important. És l'escola que vulguem. Pensar quina es l'escola que es vol per els nens i nenes i fer-ho. Somia tothom: centre cívic, departament d’educació, .. es busquen formes de somiar. Hi ha la festa del somni on cada comunitat la te un dia diferent. Es posen en comú tots el somnis. Es parlen de tots els somnis i es fa el projecte d'escola. Extreure de tots els contes les coses que volien. Es recull i es el que faran les comissions.
- Fase 4-5: comissions mixtes de treballs: suports a l'estudi, comissió de comunicació,etc. Aquestes comissions treballen els somnis.
L'objectiu d'aquesta escola és millorar a les persones i als col·lectius que estan implicats d'una manera participativa, sostenible i compensadora de les desigualtats que es poden presentar o que poden haver-hi.Presenta una serie de projectes que són:- Comissió d'estudis: es pretèn millorar el rendiment dels alumnes mitjançant lectures tutoritzades, reforç a l'aula, grups interactius, programes de competència social i obertura de biblioteques.
- comissió de famílies: té com a objectiu millorar la participació i la formació de les famílies.
- comissió d'ambientalització: pretèn millorar l'estètica de l'ambient mitjançant el projecte d'escola verda, decorant el menjador, contruint un hort, entre d'altres.
- comissió de comunicació: la finalitat d'aquesta comissió és facilitar la comunicació entre la comunitat.
Cal destacar que la comissió gestora de l'escola està formada per un mestre, un familiar i un voluntari de cada comissió.La comunitat d'aprenentatge d'aquesta escola ha fet que es doni una millora en la imatge de l'escola del barri, en la autoestima del centre, en les expectatives dels mestres respecte a la seva pròpia feina, que hi hagi una transformació i innovació educativa, una tendència a la inclusió i un mantemiant del currículum ordinàri pera tots els alumnes.
5.Projecte educatiu institucionalEl Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre (PEC) és la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:1. Anàlisi de context: On som?2. Trets d'identitat: Qui som?3. Finalitats i grans objectius: Què pretenem?4. Estructura organitzativa: Com ens organitzem?5. Funcionament efectiu: Com en va?El PEC és un projecte social i per aquest motiu es desenvolupa en un espai que està marcat per les relacions, els interessos i la participació dels grups o actors involucrats. Dins de l'escola, els diversos agents que hi participen posseeixen autonomia i una certa articulació entre el compromís individual i el grupal. El poder està repartit.S'ha de construir la visió d'escola que volem per tal de poder encaminar-nos cap a ella. Un exemple d'aquest PEC és dona a Sant Quirze.
6.Projecte "aprendre a casa"Aquest projecte impulsa als pares a educar als seus fills a casa. Moltes famílies consideren que el sistema educatiu no té en compte els nous canvis que s'estan produint i per aquest motiu prefereixen educar-los a casa. Hi ha escoles americanes que proporcionen una sèrie d'orientacions i directrius sensates per educar als nens des de casa. Té un programa tradicional, amb objectius, indicacions, suggerencies... aquests nens no tenen una disciplina amb les assignatures ja que qualsevol hora es bona per aprendre. Aquesta escola dóna recolzament i assitencia a les famílies que han triat aquesta opció d'educar a casa. Hi ha una altre associació anomenada ADE (associació per a la lliure educació) que va ser creada per als que han triat aquesta forma d'educar. Moltes famílies pensen que els nens tenen més possibilitats d'integrar-se dins de la societat ja que disposen de més temps.El sistema educatiu penalitza l'absentisme escolar sense tenir en compte el tipus d'educació que els pares volen donar als seus fills. Les famílies sempre poden escolaritzar als nens. A aquests se'ls hi fa una prova per comprobar el seu nivell i s'intenta integrar-los en el curs que correspon a la seva edat. A Tarragona hi ha molta educació a casa. Una dada curiosa és que més del 30% de persones que ensenyen a casa són professionals del món de l'educació.Les famílies consideren que la diferència entre aprendre a casa i a l'escola és que els horaris són més flexibles a casa ja que hi ha certs moments del dia en què els nens estan plenament interessats en aprendre. És una educació sense límitis, sense una estructuració. Els pares poden ensenyar a viure en societat, a ser crítics, a ser respetuosos, entre d'altres. S'han de potenciar les àrees en les que els nens es troben més a gust. Qualsevol lloc i moment és bo per ensenyar. Els pares s'encarreguen de treure als nens a parcs i a altres llocs on hi ha nens per tal que es relacionin ja que aquesta és la funció bàsica de l'educació.A més, els nens tenen tota una série de recursos a Internet per practicar més matemàtiques, llengües, socials, naturales, etc.Aquest programa d'aprendre a casa rep el suport del govern d'Argentina. A més, s'accepta a EEUU i a França. A Espanya, en canvi, s'identifica l'educació obligatòria amb l'escolarització obligatòria. La fiscalía persegueix els casos de nens no escolaritzats però cada vegada més és més difícil.Una associació important per comentar és l'Associació per a la Lliure Educació la qual agrupa a les famílies i els individus que creen que l'educació a casa és una opció responsable i adequada per als nens. Aquesta associació intenta trobar, a Espanya, la mateixa legalitat de la que disposa l'educació a casa en altres països de l'Unió Europea i d'Amèrica. Els objectius d'aquesta associació són:- defensar el dret de les famíles a educar als seus fills dins la seva llar
- facilitar informació sobre aquesta opció educativa a totes aquelles persones que estiguin interesades en aquesta forma d'educar
- crear webs de recolzament entre les famílies que eduquin als seus fills a les llars
- reclamar el reconeixement legal d'aquesta opció educativa de manera que es pugui obtenir les certificacions académiques oficials presentant-se per lliure als exàmens que existeixen en matèria presencial.
- Donar un cert intercanvi entre l'educació a la llar i les institucions educatives
- mantenir contacte amb altres grups afins, dins i fora de l'estat espanyol.
- No vincular-se ni ésser portaveu de cap moviment polític, confesional o pedagogic.
Hi ha una altra associació anomenada xell (xarxa d'educació lliure) que és una xarxa a favor d'una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància. Creuen que s'ha de cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els propis de l'associació. L'educació lliure es caracteritza amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitats d'adults, no judici, entre d'altres. Totes les escoles d'educació lliure són espais amb 1 mestre per cada 6/7 nens. Aquest agrupament de nens es crea de manera espontània i en funció dels propis interessos i afinitats. No existeix cap currículum previ, aquest es va generant mitjançant propostes dels nens o mestres. La inclusió i la participació de les famílies és un element fonamental. Per tant, es pot dir que l'educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l'acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l'educació no és preparar als individus per entrar al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l'altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions. Aquesta associació enten per educació lliure aquella que respecta els següents principis:- L'educació de la persona a través de la convivencialitat.
- L'educació integral de totes les dimensions de la persona.
- L'educació a través del respecte a les necessitats, els ritmes i la intimitat de cadascuna de les persones.
- L'educació en la llibertat responsable.
- L'educació a través de la corresponsabilitat.
- L'educació a través de l'aprenentatge vivencial i actiu.
- Una proposta d'espais, ambients i materials.
Com a opinió personal puc comentar que no estic massa d’acord amb educar a la llar ja que els nens no reben la mateixa socialització amb el seu grup d’iguals a casa que a l’escola. A l’escola creen vincles afectius amb altres nens però si reben una educació a casa és difícil establir aquest vincle ja que aquest necessita de veure’s cada dia per anar coneixent-se. Per tant considero que és millor que l’ensenyament-aprenentatge es faci a l’escola que no pas a casa.
